Fugida cap endavant

Fugida cap endavant

Avui és 12 de setembre, l'endemà d'una gran manifestació a Barcelona. Després de la borratxera nacionalista; ciutadans, benvinguts a la realitat del dia a dia.

Cal valorar el com i per què d'aquesta manifestació.

Uns diuen que es van manifestar per la independència de Catalunya, altres per recolzar el pacte fiscal o concert econòmic que vol CiU i Artur Mas per donar a Catalunya un status especial i diferent a les altres CC.AA., altres per manifestar el seu descontentament amb la situació de crisi política en la que estem abocats.

El que és cert és que els dirigents nacionalistes estan disposats a fer-se trampes al solitari. Mitjançant entitats satèl·lits convoquen una manifestació, la financen amb diners públics (subvenció a entitats, transports subvencionats, Generalitat i Ajuntaments posats a disposició de la manifestació, etc...) i, després, diuen: "El poble de Catalunya ha parlat". En tot cas, diguem: “Yo me lo guiso, yo me lo como”.

El poble de Catalunya ha estat majoritàriament a casa seva, a la platja, gaudint d'un dia de festa. Una part dels catalans (uns en edat de votar i molts nens i joves sense dret a vot) es van manifestar, gràcies al desplegament institucional per garantir-ne l'èxit i després de moltes setmanes d'una sistemàtica campanya publicitària a favor de la manifestació, on mitjans públics i privats subvencionats han fet propaganda, en el pitjor sentit del terme. 

Una de les mentides que serveix per atiar aquest tipus de manifestacions és sostenir que hi ha un greuge constant d'Espanya vers Catalunya. Però la realitat és una altra: mai a la història, Catalunya ha tingut unes quotes d'autogovern com l'actual i Catalunya gestiona més recursos públics que mai, més inclús que els Länder alemanys, presos com a referència d'autogovern pels nacionalistes; la situació de la llengua catalana és la millor de la seva història, per nombre de parlants, per difusió, per publicacions, segons va reconèixer Ferran Mascarell, Conseller de Cultura.

Finalment, s’apel·la a un suposat greuge fiscal basat en que Catalunya, com a regió rica, transfereix més recursos que els que rep. Es una obvietat dir que la finalitat de la fiscalitat és la redistribució de la riquesa i pretendre que no hi hagi redistribució és negar l'essència mateixa de la fiscalitat. A tots els Estats d’estructura federal la fiscalitat és una qüestió permanentment oberta, doncs la realitat econòmica és canviant i cal ajustar-la a aquesta. No ens ha de fer por en un Estat descentralitzat parlar de finançament i és legítim. Però, voler assolir un statuts especial i privilegiat és contrari als principis d’igualtat i de democràcia que regeixen un Estat constitucional de Dret. Però, encara i així, aquest és un propòsit dels nacionalistes, tenir un tracte diferenciat i privilegiat davant la resta d'Espanya, a imatge del concert basc i navarrès. Amb una justificació purament identitària, per ser qui som.

De què serveix aquesta manifestació? Fonamentalment per encobrir la realitat de Catalunya i el fracàs de les polítiques nacionalistes dels governs Pujol, Montilla i Mas. Que Catalunya estigui en una situació social i econòmica precària no es culpa d'Espanya, doncs batem rècords negatius en comparació amb la resta d'Espanya. I recórrer a l'expedient de dir "Espanya en té la culpa" o "Espanya ens roba" és no voler rendir comptes ni assumir la responsabilitat política de la seva palmària ineficiència i malbaratament de diners públics en favor dels seus (premsa subvencionada, afiliats, amics, ....).

Mentre es parla d'independència no es parlarà de que realment ens interessa i ocupa: el treball, la salut, l'educació, la justícia, etc.... Es la gran coartada del nacionalisme per no rendir mai comptes ni assumir responsabilitats. Si no existís Espanya, la inventarien; no hi ha res millor que l’enemic exterior per no tenir que donar explicacions de la pròpia gestió. La culpa sempre és del enemic. La independència, per tant, és la "manta zamorana" que tot ho tapa. 

Avui 12 de setembre, Catalunya té un atur de 21,95%. Catalunya és un desert per les noves generacions: un atur juvenil de gairebé del 50% i un índex d'abandonament educatiu prematur del 26%, el doble que la mitjana europea. Catalunya se situa per sota de la mitjana europea i espanyola en els principals indicadors educatius (taxa de graduació d'ESO, taxa d'escolarització i taxa d'abandonament educatiu), segons el darrer informe de la Fundació Jaume Bofill. 

L’índex de producció industrial baixa de forma alarmant i davant de la manca d'una política industrial, la Generalitat vol tornar a la política del pilotasso amb casinos, escurabutxaques, hotels i camps de golf. Es tot el que pot oferir als catalans. El res absolut.

Però també una proposta d'independència té una vessant d'ètica pública. Sobre quines bases d'ètica política volen construir el seu nou Estat?. Cal jutjar-los pels seus fets.

Són de fiar polítics que incompleixen les sentencies judicials en matèria del bilingüisme a l'escola i es vanen d’això?  Són de fiar els dirigents del partit polític que han espoliat al Palau de la Música, fent a canvi adjudicacions d’obra pública,  i ara volen ser els “condottiero” d’un Estat propi?  Són de fiar els que han estat condemnats per finançament il·legal amb diners públics en el Cas Turisme?  I el cas Cas Casinos?  I el cas d’Oriol Pujol i les ITV?

Jordi Pujol va deixar clar quina era la seva ètica política i del seu partit durant 30 anys: “la puta i la Ramoneta”. Es a dir, la deslleialtat política com a categoria política i com a eix de les seves conviccions. Deslleialtat en la redacció d’un Estatut inconstitucional, deslleialtat en pactar Artur Mas amb Zapatero el millor finançament del món i immediatament després exigir un nou pacte fiscal; deslleialtat al incomplir les lleis i les sentències judicials, deslleialtat al amagar els casos de corrupció, deslleialtat al usar les institucions per fins partidistes. La manca d’ètica política com ètica política.

Quin és el programa ocult d’aquesta operació? De moment, el debat sobre la independència oculta la Catalunya que proposen: una sanitat pública privatitzada, una escola pública sense beques ni ajuts pels desafavorits mentre l’elit política porta els seus fills a escoles internacionals, una justícia de pagament, .....   El seu concepte de la democràcia s’allunya de l’Estat de Dret i aposten pel liberalisme salvatge on només els més rics tenen present i futur. I la independència és la seva fugida cap endavant.  Els hi posarem un pont de plata?

No hem de deixar usar el nom de Catalunya i dels catalans per obscures operacions polítiques. Catalunya és plural i diversa: en les formes de veure i viure el món, en llengües, en creences. I això és el que ens volen negar els nacionalistes, imposar-nos una visió monolítica i excloent de Catalunya, la seva visió.

No en el meu nom, no en el nostre nom.

Huida hacia adelante.

Hoy es 12 de septiembre, el día siguiente de una gran manifestación en Barcelona. Después de la borrachera nacionalista; ciudadanos, bienvenidos a la realidad del día a día. 

Hay que valorar el cómo y por qué de esta manifestación. 

Unos dicen que se manifestaron por la independencia de Cataluña, otros para apoyar el pacto fiscal o concierto económico que quiere CiU y Artur Mas para dar a Cataluña un status especial y diferente a las otras CC.AA., otros para manifestar su descontento con la situación de crisis política en la que estamos inmersos.

Lo cierto es que los dirigentes nacionalistas están dispuestos a hacerse trampas en el solitario. Mediante entidades satélites convocan una manifestación, la financian con dinero público (subvención a entidades, transportes subvencionados, Generalitat y Ayuntamientos puestos a disposición de la manifestación, etc...) y, después, dicen: "El pueblo de Cataluña ha hablado". En todo caso, digamos: “Yo me lo guiso, yo me lo como”. 

El pueblo de Cataluña mayoritariamente ha estado en su casa, en la playa, disfrutando de un día de fiesta. Una parte de los catalanes (unos en edad de votar y muchos niños y jóvenes sin derecho a voto) se manifestaron, gracias al despliegue institucional para garantizar el éxito y después de muchas semanas de una sistemática campaña publicitaria a favor de la manifestación, donde medios públicos y privados subvencionados han hecho propaganda, en el peor sentido del término. 

Una de las mentiras que sirve para atizar este tipo de manifestaciones es sostener que hay un agravio constante de España frente a Cataluña. Pero la realidad es otra: nunca en la historia, Cataluña ha tenido unas cuotas de autogobierno como las actuales y Cataluña gestiona más recursos públicos que nunca, más incluso que los Länder alemanes, tomados como referencia de autogobierno por los nacionalistas; la situación de la lengua catalana es la mejor de su historia, por número de hablantes, por difusión, por publicaciones, según reconoció Ferran Mascarell, Consejero de Cultura.

Finalmente, se apela a un supuesto agravio fiscal basado en que Cataluña, como región rica, transfiere más recursos de los que recibe. Es una obviedad decir que la finalidad de la fiscalidad es la redistribución de la riqueza y pretender que no haya redistribución es negar la esencia misma de la fiscalidad. En todos los Estados de estructura federal, la fiscalidad es una cuestión permanentemente abierta, pues la realidad económica es cambiante y hay que ajustarla a ésta. No nos tiene que dar miedo en un Estado descentralizado hablar de financiación y es legítimo. Pero, querer lograr un statuts especial y privilegiado es contrario a los principios de igualdad y de democracia que rige un Estado constitucional de Derecho. Pero, aún así, este es un propósito de los nacionalistas, tener un trato diferenciado y privilegiado frente el resto de España, a imagen del concierto vasco y navarro. Con una justificación puramente identitaria, por ser quien somos. 

¿De que sirve esta manifestación? Fundamentalmente para encubrir la realidad de Cataluña y el fracaso de las políticas nacionalistas de los gobiernos Pujol, Montilla y Mas. Que Cataluña esté en una situación social y económica precaria no es culpa de España, pues batimos récords negativos en comparación con el resto de España. Y recurrir al expediente de decir "España tiene la culpa" o "España nos roba" es no querer rendir cuentas ni asumir la propia responsabilidad política de su palmaria ineficacia y el derroche de dinero público en favor de los suyos (prensa subvencionada, afiliados, amigos, ....).

Mientras se habla de independencia no se hablará de que realmente nos interesa y ocupa: el trabajo, la salud, la educación, la justicia, etc.... Es la gran coartada del nacionalismo para no rendir nunca cuentas ni asumir responsabilidades. Si no existiera España, la inventarían; no hay nada mejor que el enemigo exterior para no tener que dar explicaciones de la propia gestión. La culpa siempre es del enemigo. La independencia, por lo tanto, es la "manta zamorana" que todo lo tapa. 

Hoy 12 de septiembre, Cataluña tiene un paro de 21,95%. Cataluña es un desierto por las nuevas generaciones: un paro juvenil de casi del 50% y un índice de abandono educativo prematuro del 26%, el doble que la media europea. Cataluña se sitúa por debajo de la media europea y española en los principales indicadores educativos (tasa de graduación de ESO, tasa de escolarización y tasa de abandono educativo), según el último informe de la Fundación Jaume Bofill.

 El índice de producción industrial baja de forma alarmante y ante la carencia de una política industrial, la Generalitat quiere volver a la política del pelotazo con casinos, tragaperras, hoteles y campos de golf. Todo lo que pueden ofrecer a los catalanes: la nada más absoluta.

 Pero también una propuesta de independencia tiene una vertiente de ética pública. ¿Sobre qué bases de ética política quieren construir su nuevo Estado?. Hay que juzgarlos por sus hechos. 

¿Son de fiar políticos que incumplen las sentencias judiciales en materia del bilingüismo en la escuela y se jactan de esto? ¿Son de fiar los dirigentes del partido político que ha expoliado el Palacio de la Música a cambio adjudicaciones de obras públicas, y ahora quieren ser los “condottiero” de un Estado propio? ¿Son de fiar quienes han sido condenados por financiación ilegal con dinero público en el Caso Turismo? Y el caso Caso Casinos? Y el caso de Oriol Pujol y las ITV? 

Jordi Pujol dejó claro cuál era su ética política y de su partido durante 30 años: “la puta y la Ramoneta”. Es decir, la deslealtad política como categoría política y como eje de sus convicciones. Deslealtad en la redacción de un Estatuto inconstitucional, deslealtad al pactar Artur Mas con Zapatero la mejor financiación del mundo e inmediatamente después exigir un nuevo pacto fiscal; deslealtad al incumplir las leyes y las sentencias judiciales, deslealtad al esconder los casos de corrupción, deslealtad al usar las instituciones para fines partidistas. La carencia de ética política como ética política.

¿Cuál es el programa oculto de esta operación? De momento, el debate sobre la independencia oculta la Cataluña que proponen: una sanidad pública privatizada, una escuela pública sin becas ni ayudas por los desfavorecidos mientras la élite política trae sus hijos a escuelas internacionales, una justicia de pago, .....

Su concepto de la democracia se aleja del Estado de Derecho y apuestan por el liberalismo salvaje donde sólo los más ricos tienen presente y futuro. Y la independencia es su huida hacia adelante. ¿Les pondremos un puente de plata?

No debemos dejar usar el nombre de Cataluña y de los catalanes para oscuras operaciones políticas. Cataluña es plural y diversa: en las formas de ver y vivir el mundo, en lenguas, en creencias. Y esto es el que nos quieren negar los nacionalistas, imponernos una visión monolítica y excluyente de Cataluña, su visión.

No en mi nombre, no en nuestro nombre.