L’actual crisi econòmica ha posat de manifest l’existència d’una crisi més profunda i greu, la crisi política de l’Estat. La ineficàcia i ineficiència de l’Estat és conseqüència del creixement desordenat i anàrquic de l’Estat de les autonomies, –creat sota la política del “peix al cove”- on ha primat, no la bona prestació de serveis públics ni els drets dels ciutadans, sinó l’assoliment de quotes de poder polític que afermés l’hegemonia de les opcions nacionalistes al seu territori a canvi de assegurar els successius Governs de l’Estat a les dos grans forces polítiques, dites nacionals.
Davant d’aquesta situació, els partits nacionalistes han sabut treure’n rendiment i, mitjançant el victimisme i la queixa constants; a cada bugada o negociació, l’Estat i, en definitiva, els ciutadans hem perdut un llençol, en pèrdua de drets i llibertats.
Els grans partits nacionals, PSOE i PP, no estan per millorar l’estructura de l’Estat, sinó fer els canvis imprescindibles que els permeti mantenir el seu “statu quo” en quota de poder a les institucions; i, per això, només tenen interès en apedaçar el sistema polític, encara que sigui a costa d’acabar amb la solidaritat entre els territoris i la igualtat dels ciutadans, per tal de poder continuar mantenint la seva alternança al poder. Així s’ha pogut veure en tots els processos estatutaris català, aragonès, valencià i andalús; on s’ha mantingut discursos diferents, i sovint contradictoris, en funció del electorat de cada lloc.
Però d’aquesta crisi política només es pot sortir afrontant la qüestió i que és abordant les reformes necessàries del sistema polític. Per això, des de UPyD, amb valentia, proposem el que cap altra força política ha gosat proposar en trenta anys de democràcia: la reforma de la Constitució cap un model federal, amb el tancament del model territorial que asseguri la igualtat de tots els espanyols i l’adopció de mesures per la regeneració democràtica com la reforma de la llei electoral, la limitació de mandats i la total transparència administrativa. En definitiva, la racionalització i la modernització de l’Estat sota els axiomes de la competitivitat, l’eficàcia, la igualtat dels ciutadans i la defensa de les llibertats individuals.
Catalunya és el paradigma de tot aquest procés erràtic de deriva política. L’aprovació d’un Estatut innecessari i inútil, empès únicament per donar més poder polític als partits nacionalistes en detriment dels drets dels ciutadans, la imposició coactiva d’una política lingüística monolingüe en català que perjudica als estudiants, a la competitivitat de les empreses i a la necessària competència professional a la Universitat i al món del treball, l’augment de la pressió fiscal i una Administració autonòmica mastodòntica, ineficaç, clientelar i sovint corrupta són els símptomes d’una malaltia democràtica. Mentrestant, la realitat del carrer en diu que ¼ part dels joves catalans, entre 16 i 24 anys, no tenen feina ni estudien i queden al marge de la societat, aturats d’avui i exclosos socialment demà.
Catalunya necessita al Parlament de Catalunya la presència d’una força progressista i veritablement nacional com ho és UPyD, que vetlli i lluiti –com ho està fent Rosa Díez al Congrés de Diputats, Francisco Sosa Wagner al Parlament Europeu i Gorka Maneiro al Parlament basc; on defenem arreu les mateixes coses- per la construcció d’un país modern, veritablement competitiu, i que garanteixi a tots els ciutadans el principi d’igualtat a tota Espanya, sense diferències ni privilegis entre territoris, que no tenen cap empara democràtica al S. XXI.
Per això us demanem el vostre vot per UPyD a les eleccions al Parlament de Catalunya. UPyD, l’alternativa necessària.
(Para el diario de campaña de las elecciones autonómicas catalanas 2010)
