sábado, 23 de abril de 2011

Una consulta, francament, il•legal i antidemocràtica.



            La convocatòria d'una anomenada consulta popular per la independència sota l'aparença de referèndum ha acabat com el que era: un foc d'encenalls.

            La pretesa consulta, en realitat, ha estat una enquesta a gran escala, animada pels mitjans de comunicació, els oficials i els subvencionats, i facilitada per nombroses institucions públiques que han fet un ús indegut i il·legal de pressupostos i instal·lacions oficials. D'aquesta forma, els independentistes han pogut fer el mapa dels seus potencials votants i on són. Una enquesta baratíssima per a ells, però caríssima per la ciutadania doncs s'ha pagat amb diners i recursos públics.

            Evidentment, no era una “consulta” democràtica, on es garantís un vot universal, lliure, igual, directe i secret. La democràcia era el que menys importava: la “consulta” estava preordinada a un resultat, el cens havia estat dissenyat per assolir el resultat (menors d'edat i immigrants sense regularitzar), la votació ha durat 4 mesos durant els que, literalment, s'ha perseguit el vot pels carrers i els domicilis, i, el que és pitjor, el vot no era secret (cada vot era identificat amb noms i cognoms), quelcom insòlit en una pretesa “consulta” democràtica. Aquests trets donen paral·lelismes evidents amb els referèndums convocats per Fidel Castro o per Franco, però inclusiu en els referèndums castristes i franquistes n'eren més curosos en les aparences.  Aquesta és la concepció instrumental de la democràcia dels independentistes: usar i apel·lar a la democràcia només en tant que els pugui ser útil pel seu objectiu. La paradoxa ha estat que, malgrat haver manipulat el cens electoral, la participació ha estat inferior que amb un cens electoral sense manipular; la conseqüència és clara: la gent més jove els hi ha donat l'esquena.

            Mentrestant, CiU –el partit que sempre diu actuar amb sentit d’Estat- ha anat ventant les brases per tal que aquest foc no s’apagués, doncs hi poden treure profit. La vella i coneguda trajectòria política de CiU els avala en aquest comportament indigne i vergonyant: jugar “a la puta i a la Ramoneta”.

            Jordi Pujol va crear escola i té els seus alumnes avantatjats en Artur Mas i el Pujol-nen.  Això els hi permet, una vegada més, embolicant-se en la senyera, amagar la realitat del país que ells mateixos estan construint: l’espoli del Palau de la Música on hi ha implicada part important de la cúpula de Convergència (http://elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20110121/jutge-del-cas-millet-estima-que-indicis-delicte-els-pagaments-cdc/673693.shtml ;http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2011/04/13/mascarell-compareixera-parlament-palau/479592.html), els diners evadits a paradisos fiscals mentre se’ns parla de patriotisme i d’austeritat (http://www.eltriangle.eu/client/print/print_notice.php?IDN=19069 ; http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20101215/jutge-investiga-familia-carulla-per-presumpte-frau-fiscal-milionari/625666.shtml).

            El que ha posat en evidència amb la participació a la “consulta” per part d'Artur Mas i demés Consellers de la Generalitat (Mascarell, Ortega, Fernández Bozal, etc....) és la seva manca de lleialtat institucional. Prefereixen viure al marge del respecte a les lleis democràtiques que ens hem donat tots i fer-li el joc a aquells que pretenen soscavar la democràcia mitjançant paròdies de democràcia. D'altra banda, és evident que s'ha abandonat la pedagogia política i ara qui porta la iniciativa política ja no són els polítics catalans, sinó que aquestos són les titelles dels independentistes.

            La utilitat d’aquesta consulta per CiU és facilitar l’antic joc de l’amenaça i l’extorsió al Govern de l’Estat. Ja ho va dir el prescriptor ideològic de CiU, Jordi Barbeta (http://www.lavanguardia.es/opinion/articulos/20110410/54139394646/contra-los-miedos.html), ara el plantejament de CiU serà l’extorsió: o concert econòmic (un tracte fiscal particular, privilegiat i insolidari) o amenaçar amb la independència.. Res de nou en la manera de fer política de CiU. Porten 30 anys fent el mateix. El més lamentable de tot això és que el mateix Artur Mas va tancar personalment amb el President Rodriguez un pacte fiscal amb el nou Estatut que ara se’n desdiu en menys de 4 anys. La falta de paraula i lleialtat política és la seva forma d’entendre la política.

            S’ha instal·lat a Catalunya una democràcia de baixa qualitat, on només interessa la democràcia en tant que pugui ser útil per assolir quotes de poder polític o econòmic. Els perdedors som tots els ciutadans i els guanyadors, els tril.lers, són els polítics que ens governen. 



 Una consulta, francamente, ilegal y antidemocrática. 


            La convocatoria de una llamada consulta popular por la independencia bajo la apariencia de referéndum ha acabado como el que era: flor de un día.

            La pretendida consulta, en realidad, ha sido una encuesta a gran escala, animada por los medios de comunicación, los oficiales y los subvencionados, y facilitada por numerosas instituciones públicas que han hecho un uso indebido e ilegal de presupuestos e instalaciones oficiales. De esta forma, los independentistas han podido hacer el mapa de sus potenciales votantes y dónde están. Una encuesta baratísima para ellos, pero carísima por la ciudadanía pues se ha pagado con dinero y recursos públicos.

            Evidentemente, no era una “consulta” democrática, donde se garantizara un voto universal, libre, igual, directo y secreto. La democracia era el que menos importaba: la “consulta” estaba preordenada a un resultado, el censo había sido diseñado para lograr el resultado (menores de edad e inmigrantes sin regularizar), la votación ha durado 4 meses durante los que, literalmente, se ha perseguido el voto por las calles y los domicilios, y, lo que es peor, el voto no era secreto (cada voto era identificado con nombres y apellidos), algo insólito en una pretendida “consulta” democrática. Estos trazos dan paralelismos evidentes con los referéndums convocados por Fidel Castro o por Franco, pero incluso en los referéndums castristas y franquistas eran más cuidadosos en las apariencias. Esta es la concepción instrumental de la democracia de los independentistas: usar y apelar a la democracia sólo en cuanto les pueda ser útil para su objetivo. La paradoja ha sido que, a pesar de haber manipulado el censo electoral, la participación ha sido inferior que con un censo electoral sin manipular; la consecuencia es clara: la gente más joven les ha dado la espalda. 

            Mientras tanto, CiU –el partido que siempre dice actuar con sentido de Estado- ha ido abanicando las brasas para que este fuego no se apagara, pues pueden sacar tajada. La vieja y conocida trayectoria política de CiU les avala en este comportamiento indigno y vergonzante: jugar “a la puta y a la mojigata”. 

            Jordi Pujol creó escuela y tiene sus alumnos aventajados en Artur Mas y Pujol-niño. Esto les permite, una vez más, envolviéndose en la bandera de Catalunya, esconder la realidad del país que ellos mismos están construyendo: el expolio del Palacio de la Música donde hay implicada parte importante de la cúpula de Convergència, el dinero evadido a paraísos fiscales mientras se nos habla de patriotismo y de austeridad. 

            Lo que ha puesto en evidencia con la participación a la “consulta” por parte de Artur Mas y demás Consejeros de la Generalitat (Mascarell, Ortega, Fernández Bozal, etc....) es su carencia de lealtad institucional. Prefieren vivir al margen del respecto a las leyes democráticas que nos hemos dado y hacerles el juego a aquellos que pretenden socavar la democracia mediante parodias de democracia. Por otro lado, es evidente que se ha abandonado la pedagogía política y ahora quién lleva la iniciativa política ya no son los políticos catalanes, sino que estos son los títeres de los independentistas.

            La utilidad de esta consulta por CiU es facilitar el antiguo juego de la amenaza y la extorsión al Gobierno del Estado. Ya lo dijo el prescriptor ideológico de CiU, Jordi Barbeta, ahora el planteamiento de CiU será la extorsión: o concierto económico (un trato fiscal particular, privilegiado e insolidario) o amenazar con la independencia.. Nada de nuevo en la manera de hacer política de CiU. Llevan 30 años haciendo lo mismo. Lo más lamentable de todo esto es que el mismo Artur Mas cerró personalmente con el Presidente Rodriguez un pacto fiscal con el nuevo Estatuto que ahora se desdice en menos de 4 años. La falta de palabra y lealtad política es su forma de entender la política.

            Se ha instalado en Cataluña una democracia de baja calidad, donde sólo interesa la democracia en cuanto que pueda ser útil para lograr cuotas de poder político o económico. Los perdedores somos todos los ciudadanos y los ganadores, los trileros, son los políticos que nos gobiernan.