Avui és 12 de setembre, l'endemà d'una gran manifestació a Barcelona. Després de la borratxera nacionalista; ciutadans, benvinguts a la realitat del dia a dia.
Uns diuen que es van manifestar per la independència de Catalunya, altres per recolzar el pacte fiscal o concert econòmic que vol CiU i Artur Mas per donar a Catalunya un status especial i diferent a les altres CC.AA., altres per manifestar el seu descontentament amb la situació de crisi política en la que estem abocats.
El que és cert és que els dirigents nacionalistes estan disposats a fer-se trampes al solitari. Mitjançant entitats satèl·lits convoquen una manifestació, la financen amb diners públics (subvenció a entitats, transports subvencionats, Generalitat i Ajuntaments posats a disposició de la manifestació, etc...) i, després, diuen: "El poble de Catalunya ha parlat". En tot cas, diguem: “Yo me lo guiso, yo me lo como”.
El poble de Catalunya ha estat majoritàriament a casa seva, a la platja, gaudint d'un dia de festa. Una part dels catalans (uns en edat de votar i molts nens i joves sense dret a vot) es van manifestar, gràcies al desplegament institucional per garantir-ne l'èxit i després de moltes setmanes d'una sistemàtica campanya publicitària a favor de la manifestació, on mitjans públics i privats subvencionats han fet propaganda, en el pitjor sentit del terme.
Una de les mentides que serveix per atiar aquest tipus de manifestacions és sostenir que hi ha un greuge constant d'Espanya vers Catalunya. Però la realitat és una altra: mai a la història, Catalunya ha tingut unes quotes d'autogovern com l'actual i Catalunya gestiona més recursos públics que mai, més inclús que els Länder alemanys, presos com a referència d'autogovern pels nacionalistes; la situació de la llengua catalana és la millor de la seva història, per nombre de parlants, per difusió, per publicacions, segons va reconèixer Ferran Mascarell, Conseller de Cultura.
De què serveix aquesta manifestació? Fonamentalment per encobrir la realitat de Catalunya i el fracàs de les polítiques nacionalistes dels governs Pujol, Montilla i Mas. Que Catalunya estigui en una situació social i econòmica precària no es culpa d'Espanya, doncs batem rècords negatius en comparació amb la resta d'Espanya. I recórrer a l'expedient de dir "Espanya en té la culpa" o "Espanya ens roba" és no voler rendir comptes ni assumir la responsabilitat política de la seva palmària ineficiència i malbaratament de diners públics en favor dels seus (premsa subvencionada, afiliats, amics, ....).
Mentre es parla d'independència no es parlarà de que realment ens interessa i ocupa: el treball, la salut, l'educació, la justícia, etc.... Es la gran coartada del nacionalisme per no rendir mai comptes ni assumir responsabilitats. Si no existís Espanya, la inventarien; no hi ha res millor que l’enemic exterior per no tenir que donar explicacions de la pròpia gestió. La culpa sempre és del enemic. La independència, per tant, és la "manta zamorana" que tot ho tapa.
Avui 12 de setembre, Catalunya té un atur de 21,95%. Catalunya és un desert per les noves generacions: un atur juvenil de gairebé del 50% i un índex d'abandonament educatiu prematur del 26%, el doble que la mitjana europea. Catalunya se situa per sota de la mitjana europea i espanyola en els principals indicadors educatius (taxa de graduació d'ESO, taxa d'escolarització i taxa d'abandonament educatiu), segons el darrer informe de la Fundació Jaume Bofill.
L’índex de producció industrial baixa de forma alarmant i davant de la manca d'una política industrial, la Generalitat vol tornar a la política del pilotasso amb casinos, escurabutxaques, hotels i camps de golf. Es tot el que pot oferir als catalans. El res absolut.
Però també una proposta d'independència té una vessant d'ètica pública. Sobre quines bases d'ètica política volen construir el seu nou Estat?. Cal jutjar-los pels seus fets.
Hoy es 12 de septiembre, el día siguiente de una gran manifestación en Barcelona. Después de la borrachera nacionalista; ciudadanos, bienvenidos a la realidad del día a día.
Hay que valorar el cómo y por qué de esta manifestación.
Lo cierto es que los dirigentes nacionalistas están dispuestos a hacerse trampas en el solitario. Mediante entidades satélites convocan una manifestación, la financian con dinero público (subvención a entidades, transportes subvencionados, Generalitat y Ayuntamientos puestos a disposición de la manifestación, etc...) y, después, dicen: "El pueblo de Cataluña ha hablado". En todo caso, digamos: “Yo me lo guiso, yo me lo como”.
El pueblo de Cataluña mayoritariamente ha estado en su casa, en la playa, disfrutando de un día de fiesta. Una parte de los catalanes (unos en edad de votar y muchos niños y jóvenes sin derecho a voto) se manifestaron, gracias al despliegue institucional para garantizar el éxito y después de muchas semanas de una sistemática campaña publicitaria a favor de la manifestación, donde medios públicos y privados subvencionados han hecho propaganda, en el peor sentido del término.
Finalmente, se apela a un supuesto agravio fiscal basado en que Cataluña, como región rica, transfiere más recursos de los que recibe. Es una obviedad decir que la finalidad de la fiscalidad es la redistribución de la riqueza y pretender que no haya redistribución es negar la esencia misma de la fiscalidad. En todos los Estados de estructura federal, la fiscalidad es una cuestión permanentemente abierta, pues la realidad económica es cambiante y hay que ajustarla a ésta. No nos tiene que dar miedo en un Estado descentralizado hablar de financiación y es legítimo. Pero, querer lograr un statuts especial y privilegiado es contrario a los principios de igualdad y de democracia que rige un Estado constitucional de Derecho. Pero, aún así, este es un propósito de los nacionalistas, tener un trato diferenciado y privilegiado frente el resto de España, a imagen del concierto vasco y navarro. Con una justificación puramente identitaria, por ser quien somos.
Mientras se habla de independencia no se hablará de que realmente nos interesa y ocupa: el trabajo, la salud, la educación, la justicia, etc.... Es la gran coartada del nacionalismo para no rendir nunca cuentas ni asumir responsabilidades. Si no existiera España, la inventarían; no hay nada mejor que el enemigo exterior para no tener que dar explicaciones de la propia gestión. La culpa siempre es del enemigo. La independencia, por lo tanto, es la "manta zamorana" que todo lo tapa.
Hoy 12 de septiembre, Cataluña tiene un paro de 21,95%. Cataluña es un desierto por las nuevas generaciones: un paro juvenil de casi del 50% y un índice de abandono educativo prematuro del 26%, el doble que la media europea. Cataluña se sitúa por debajo de la media europea y española en los principales indicadores educativos (tasa de graduación de ESO, tasa de escolarización y tasa de abandono educativo), según el último informe de la Fundación Jaume Bofill.
El índice de producción industrial baja de forma alarmante y ante la carencia de una política industrial, la Generalitat quiere volver a la política del pelotazo con casinos, tragaperras, hoteles y campos de golf. Todo lo que pueden ofrecer a los catalanes: la nada más absoluta.
Pero también una propuesta de independencia tiene una vertiente de ética pública. ¿Sobre qué bases de ética política quieren construir su nuevo Estado?. Hay que juzgarlos por sus hechos.
No debemos dejar usar el nombre de Cataluña y de los catalanes para oscuras operaciones políticas. Cataluña es plural y diversa: en las formas de ver y vivir el mundo, en lenguas, en creencias. Y esto es el que nos quieren negar los nacionalistas, imponernos una visión monolítica y excluyente de Cataluña, su visión.
No en mi nombre, no en nuestro nombre.

_01.jpg)





