La cadena humana independentista, llamada Vía
catalana, realizada en la Diada de ayer será cebrada por sus organizadores como
un éxito por su carácter multitudinario.
Difícilmente podía ser un fracaso de asistencia cuando desde hace meses la maquinaria propagandística
desplegada contaba con la participación del gobierno de la Generalitat, con
todos los medios de comunicación públicos y los subvencionados y concertados, en manos del independentismo.
Sin embargo, más allá de una lectura partidaria
sobre la asistencia, la derrota del 11 de septiembre 1714 de las tropas
austriacistas en Barcelona, paradójicamente, se celebró ayer con otra derrota,
la derrota de la convivencia y la política.
Ayer fue derrotada la política entendida como herramienta
de la que los ciudadanos nos hemos dotado para la participación democrática en
la gestión de los asuntos públicos.
Ayer la política fue derrotada y sustituida por el
populismo. Debemos recordar que los partidos que no dieron apoyo a la cadena
tienen un respaldo popular superior a los tres partidos (CDC, ERC i CUP) que
apoyaron y participaron en la misma. Y, por tanto, la pretensión de querer
dejar en manos del populismo las decisiones que democrática y
constitucionalmente corresponden a la soberanía nacional constituye una
gravísima ruptura del juego democrático dentro un Estado de Derecho de la Unión
europea.
Al parecer, la celebración de una cadena humana por
una entidad privada, para el Gobierno de Artur Mas, tiene más autoridad moral y
legitimidad democrática que la representación política expresada democráticamente en el
Parlament y en el Congreso de los Diputados.
Ayer se sitió Cataluña de norte a sur durante horas,
poniendo el país al servicio de una ideología, lo que sólo ocurre en países de nulo
cuajo democrático. Una vez más en Cataluña, los ciudadanos catalanes vimos como
nuestros recursos públicos -carreteras nacionales, autopistas,
televisión y radios públicas y cuerpos
de seguridad- no servían al interés general sino que se ponían una vez más al
servicio de una ideología, impuesta como pensamiento único, y a las órdenes de
una entidad privada, carente de representatividad social alguna.
Y la peor consecuencia del acto de ayer es la definitiva
ruptura de la convivencia en Cataluña, al dividir la sociedad de forma
irremediable en dos: en una facción de catalanes dispuestos obtener la
independencia a cualquier precio y el resto de la sociedad catalana para la que,
por el contrario, la convivencia es un valor superior.
Jordi Pujol, padre del nacionalismo catalán moderno,
siempre sostuvo que “la convivencia es un
valor supremo. Es verdad que el catalán es el nervio del país, pero, lo más
importante es la convivencia. Si algún día, hubiese fractura, habría
desestabilización en España y eso para Cataluña sería muy dramático" y, con ello, una radical oposición a la independencia de
Cataluña.
La conclusión es, pues,
que la convivencia para CDC y Artur Mas ha dejado de ser un valor supremo,
poniendo al descubierto que el discurso de la convivencia y la cohesión social,
que siempre habían tenido en su boca, sólo era una apuesta estratégica, al
servicio sólo de un interés político y electoral coyuntural.
Por lo tanto, ayer fue
un día triste y dramático para Cataluña, cuando se ha producido lo que Pujol
había abominado: la escenificación de fractura social en Cataluña y una constatación de la desestabilización política de consecuencias imprevisibles.
Pero el verdadero destinatario de la cadena humana
de ayer fue Artur Mas, que a la vista está, hace un año dio un insólito salto
cualitativo hacia la independencia, gracias a la presión ejercida por la ANC. Ésta se ha visto con autoridad para dar otra vuelta de tuerca más a un Presidente de la Generalitat lábil, influenciable y
sin personalidad, carente de ideas políticas y dispuesto a someter a una parte de
la sociedad catalana, con tal de seguir esa huida hacia delante emprendida hace
un año. Y, efectivamente, así ha sido, la Sra. Forcadell le ha puesto nuevamente
deberes a la máxima autoridad de Cataluña: convocar un referéndum el año 2014. Y
si no, que se atenga a las consecuencias.
A juzgar por el precedente, Artur Mas volverá a
poner el interés de unos por delante de la democracia y se pondrá al servicio y
a las órdenes de la ANC, menospreciando la soberanía nacional y su
representación parlamentaria y, en definitiva, menospreciando la democracia.
UPyD, por supuesto, no va a permitir que la sociedad
catalana pueda quedar sometida a las veleidades secesionistas y totalitarias
que, desde el gobierno de Artur Mas, CiU y ERC, pretenden imponer el
nacionalismo como ideología única y oficial.
Y, asimismo, UPyD seguirá defendiendo la
convivencia en Cataluña como un valor superior, con la defensa de la
Constitución y los valores constitucionales de pluralismo, libertad, Estado de
Derecho y democracia, que garantiza la unidad de España.
************************************************************************************************************
Celebrar una derrota amb una altra derrota. Crònica de la Via catalana
La cadena humana independentista, anomenada Via catalana, realitzada a la Diada d'ahir serà cebrada pels seus organitzadors com un èxit pel seu caràcter multitudinari.
Difícilment podia ser un fracàs d'assistència quan des de fa mesos la maquinària propagandística desplegada comptava amb la participació del govern de la Generalitat, amb tots els mitjans de comunicació públics i tots els mitjans de comunicació subvencionats i concertats, en mans de l'independentisme.
Malgrat això, més enllà d'una lectura partidària sobre l'assistència, la derrota de l'11 de setembre 1714 de les tropes austriacistas a Barcelona, paradoxalment, es va celebrar ahir amb una altra derrota, la derrota de la convivència i de la política.
Ahir va ser derrotada la política entesa com a eina de la qual els ciutadans ens hem dotat per a la participació democràtica en la gestió dels assumptes públics.
Ahir la política va ser derrotada i substituïda pel populisme. Hem de recordar que els partits que no van donar suport a la cadena tenen un recolçament popular superior als tres partits (CDC, ERC i CUP) que van recolzar i van participar a la mateixa. I, per tant, la pretensió de voler deixar en mans del populisme les decisions que democràtica i constitucionalment corresponen a la sobirania nacional constitueix una gravíssima ruptura del joc democràtic dins un Estat de Dret de la Unió europea.
Pel que sembla, la celebració d'una cadena humana per una entitat privada, per al Govern d'Artur Mas, té més autoritat moral i legitimitat democràtica que la representació política expressada democràticament en el Parlament i al Congrés dels Diputats.
Ahir es va assetjar Catalunya de nord a sud durant hores, posant el país al servei d'una ideologia, la qual cosa només ocorre en països de nul quall democràtic. Una vegada més a Catalunya, els ciutadans catalans vam veure com els nostres recursos públics - carreteres nacionals, autopistes, televisió i ràdios públiques i cossos de seguretat-, no servien a l'interès general sinó que es posaven una vegada més al servei d'una ideologia, imposada com a pensament únic, i a les ordres d'una entitat privada, mancada de representativitat social alguna.
I la pitjor conseqüència de l'acte d'ahir és la definitiva ruptura de la convivència a Catalunya, en dividir la societat de forma irremeiable en dues: en una facció de catalans disposats obtenir la independència a qualsevol preu i la resta de la societat catalana per la qual, per contra, la convivència és un valor superior.
Jordi Pujol, pare del nacionalisme català modern, sempre va sostenir que “la convivència és un valor suprem. És veritat que el català és el nervi del país, però, el més important és la convivència. Si algun dia, hi hagués fractura, hi hauria desestabilització a Espanya i això per a Catalunya seria molt dramàtic" i, amb això, una radical oposició a la independència de Catalunya.
La conclusió és, doncs, que la convivència per a CDC i Artur Mes ha deixat de ser un valor suprem, deixant al descobert que el discurs de la convivència i la cohesió social, que sempre havien posat en la seva boca, només era una aposta estratègica, al servei només d'un interès polític i electoral conjuntural.
Per tant, ahir va ser un dia trist i dramàtic per a Catalunya, quan s'ha produït el que Pujol havia abominat: l'escenificació de fractura social a Catalunya i una constatació de la desestabilització política de conseqüències imprevisibles.
Però el veritable destinatari de la cadena humana d'ahir va ser Artur Mas, que a la vista està, fa un any va donar un insòlit salt qualitatiu cap a la independència, gràcies a la pressió exercida per l'ANC. Aquesta s'ha vist amb autoritat per fer una volta de rosca més a un President de la Generalitat lábil, influenciable i sense personalitat, mancat d'idees polítiques i disposat a sotmetre a una part de la societat catalana, amb tal de seguir aquesta fugida cap a davant empresa fa un any. I, efectivament, així ha estat, la Sra. Forcadell li ha posat novament deures a la màxima autoritat de Catalunya: convocar un referèndum l'any 2014. I si no, que s'atingui a les conseqüències.
Si s'ha de jutjar pel precedent, Artur Mes tornarà a posar l'interès d'uns pel davant de la democràcia i es posarà al servei i a les ordres de l'ANC, menyspreant la sobirania nacional i la seva representació parlamentària i, en definitiva, menyspreant la democràcia.
UPyD, per descomptat, permetrà que la societat catalana pugui quedar sotmesa a les pretensions secessionistes i totalitàries que, des del govern d'Artur Mas, CiU i ERC, pretenen imposar el nacionalisme com a ideologia única i oficial.
I, tanmateix, UPyD seguirà defensant la convivència a Catalunya com un valor superior, amb la defensa de la Constitució i els valors constitucionals de pluralisme, llibertat, Estat de Dret i democràcia, que garanteix la unitat d'Espanya.
Difícilment podia ser un fracàs d'assistència quan des de fa mesos la maquinària propagandística desplegada comptava amb la participació del govern de la Generalitat, amb tots els mitjans de comunicació públics i tots els mitjans de comunicació subvencionats i concertats, en mans de l'independentisme.
Malgrat això, més enllà d'una lectura partidària sobre l'assistència, la derrota de l'11 de setembre 1714 de les tropes austriacistas a Barcelona, paradoxalment, es va celebrar ahir amb una altra derrota, la derrota de la convivència i de la política.
Ahir va ser derrotada la política entesa com a eina de la qual els ciutadans ens hem dotat per a la participació democràtica en la gestió dels assumptes públics.
Ahir la política va ser derrotada i substituïda pel populisme. Hem de recordar que els partits que no van donar suport a la cadena tenen un recolçament popular superior als tres partits (CDC, ERC i CUP) que van recolzar i van participar a la mateixa. I, per tant, la pretensió de voler deixar en mans del populisme les decisions que democràtica i constitucionalment corresponen a la sobirania nacional constitueix una gravíssima ruptura del joc democràtic dins un Estat de Dret de la Unió europea.
Pel que sembla, la celebració d'una cadena humana per una entitat privada, per al Govern d'Artur Mas, té més autoritat moral i legitimitat democràtica que la representació política expressada democràticament en el Parlament i al Congrés dels Diputats.
Ahir es va assetjar Catalunya de nord a sud durant hores, posant el país al servei d'una ideologia, la qual cosa només ocorre en països de nul quall democràtic. Una vegada més a Catalunya, els ciutadans catalans vam veure com els nostres recursos públics - carreteres nacionals, autopistes, televisió i ràdios públiques i cossos de seguretat-, no servien a l'interès general sinó que es posaven una vegada més al servei d'una ideologia, imposada com a pensament únic, i a les ordres d'una entitat privada, mancada de representativitat social alguna.
I la pitjor conseqüència de l'acte d'ahir és la definitiva ruptura de la convivència a Catalunya, en dividir la societat de forma irremeiable en dues: en una facció de catalans disposats obtenir la independència a qualsevol preu i la resta de la societat catalana per la qual, per contra, la convivència és un valor superior.
Jordi Pujol, pare del nacionalisme català modern, sempre va sostenir que “la convivència és un valor suprem. És veritat que el català és el nervi del país, però, el més important és la convivència. Si algun dia, hi hagués fractura, hi hauria desestabilització a Espanya i això per a Catalunya seria molt dramàtic" i, amb això, una radical oposició a la independència de Catalunya.
La conclusió és, doncs, que la convivència per a CDC i Artur Mes ha deixat de ser un valor suprem, deixant al descobert que el discurs de la convivència i la cohesió social, que sempre havien posat en la seva boca, només era una aposta estratègica, al servei només d'un interès polític i electoral conjuntural.
Per tant, ahir va ser un dia trist i dramàtic per a Catalunya, quan s'ha produït el que Pujol havia abominat: l'escenificació de fractura social a Catalunya i una constatació de la desestabilització política de conseqüències imprevisibles.
Però el veritable destinatari de la cadena humana d'ahir va ser Artur Mas, que a la vista està, fa un any va donar un insòlit salt qualitatiu cap a la independència, gràcies a la pressió exercida per l'ANC. Aquesta s'ha vist amb autoritat per fer una volta de rosca més a un President de la Generalitat lábil, influenciable i sense personalitat, mancat d'idees polítiques i disposat a sotmetre a una part de la societat catalana, amb tal de seguir aquesta fugida cap a davant empresa fa un any. I, efectivament, així ha estat, la Sra. Forcadell li ha posat novament deures a la màxima autoritat de Catalunya: convocar un referèndum l'any 2014. I si no, que s'atingui a les conseqüències.
Si s'ha de jutjar pel precedent, Artur Mes tornarà a posar l'interès d'uns pel davant de la democràcia i es posarà al servei i a les ordres de l'ANC, menyspreant la sobirania nacional i la seva representació parlamentària i, en definitiva, menyspreant la democràcia.
UPyD, per descomptat, permetrà que la societat catalana pugui quedar sotmesa a les pretensions secessionistes i totalitàries que, des del govern d'Artur Mas, CiU i ERC, pretenen imposar el nacionalisme com a ideologia única i oficial.
I, tanmateix, UPyD seguirà defensant la convivència a Catalunya com un valor superior, amb la defensa de la Constitució i els valors constitucionals de pluralisme, llibertat, Estat de Dret i democràcia, que garanteix la unitat d'Espanya.
